dilluns, 20 d’octubre de 2008

Quan la "historieta" esdevé Història

Biblioteca IES Marratxí

  • Número de registre: 2096
  • Signatura: 089.6 SPI Mau
Considerada unànimement per la crítica especialitzada com a un dels millors còmics de la història, ha trascendit el públic sectorial de la historieta per rebre el reconeixement del gran públic. A més d'haver aconseguit guardons tan prestigiosos com el Pulitzer (1992) o la beca de la Fundació Guggenheim, Maus ha originat una exposició monogràfica al Museu d'Art Modern de Nova York... Tot això n'avala la qualitat, la seva condició d'obra mestra.

El 2003 l'editorial mallorquina Inrevés (Col.leció Bueno & Raro) va presentar per primera vegada l'obra completa i traduïda al català, acompanyada d'una guia didàctica addicional. La darrera edició en castellà pertany a Reservoir Books (de Random House Mondadori), que el publicà també en un sol volum l'any 2007.

Aquesta novel·la gràfica, admirablement narrada, és un tràgic document de l'holocaust jueu relatat per un supervivent, un jueu polac que va aconseguir escapar de Auschwith. Vladeck Spielgelman narra al seu fill Art els avatars d'una dolorosa etapa de la seva existència, d'un passat massa present. L'obra desgrana no solament records, materialitzats en el còmic que l'Art va destil·lant , sinó que és també l'anàlisis de les difícils relacions entre pare i fill, un intent d'explicar el caràcter adust, obsessiu i mesquí del pare en el present, el posterior suïcidi de la mare, així com la pròpia identitat de l'autor.

De tècnica complexa, la riquesa temàtica i expresiva d'aquesta faula antropomòrfica, no es pot ni esbossar en espai tan reduït, convidam al lector a emocionar-se amb ella i a gaudir-la.

En paraules d'Umberto Eco: "Maus és un llibre que no es pot deixar, ni tan sols per anar a dormir. Quan dos dels ratolins parlen d'amor, et conmouen; quan sofreixen, plores. A poc a poc, a través d'aquest petit conte que inclou patiment, humor i les proves de la vida diària, quedes captivat pel llenguatge d'aquesta vella família de l'est d'Europa, i atrapat pel seu ritme gradual i hipnòtic. I quan acabes Maus et sents infeliç d'haver abandonat aquest món tràgic".
Rosa M. Martínez Riutort


Maus, Art Spiegelman